lunes, 19 de diciembre de 2016

UNA PIEDRA Y UN CASTILLO-COHETE...


"Los encuentros entre los niños y los materiales suelen ser extremadamente ricos en cualidades sugestivas, recuerdos y significados, sin gran intervención de la maestra."
                                                                          VEA VECCHI


Eric (3,5 años): Voy hacer un experimento... Una bola...
      


Marc (4 años): Yo también quiero hacer... ¡Mira, mira! ¡Es fang!
Lo he mezclado... ¿Te dejo un trozo? ... Jolin, que no se mezcla...


Eric: Mira este palo... Mira que he hecho...

  


Eric: Una piedra, la voy a esconder... ¡Intenta tu también! Como lo estoy haciendo...


Marc observa con atención a su compañero...


Eric: Mira, mira mi piedra... ¡Esta aquí!




Marc: Es que yo voy hacer un castillo... 






Marc: Un castillo grande... porque voy a mezclar todas...


Eric: ¿Un castillo-cohete?
Marc: Si... Es un castillo-cohete.













domingo, 27 de noviembre de 2016

EL JOC, UNA FONT DE PLAER I APRENENTATGE

"Els infants no juguen per aprendre,
aprenen perquè juguen."
J. PIATGET

Alguna vegada us heu preguntat quina és la primera activitat amb la qual l’infant aprèn sobre ell mateix i sobre el món que l’envolta? Es tracta d’una activitat fonamental durant els primers anys de vida, un impuls innat present en tots els infants, de totes les cultures i de tots els continents...Parlem del joc lliure i espontani, una vivència essencial per al desenvolupament harmònic dels nens i nenes, que els hi produeix plaer i satisfacció, i a més a més, és una inesgotable font d’aprenentatge.

Al llarg dels anys el joc va evolucionant, conscients d’això podrem acompanyar als nostres fills i filles en aquest camí, oferint-los materials i joguines d’acord a  les seves necessitats evolutives.

El joc els primers mesos de vida
Si ens fixem en un nadó de poques setmanes, podem observar com comença a jugar amb les seves mans i els seus peus, fent descobertes sobre el seu propi cos. A partir dels tres mesos podem oferir objectes per explorar, què seran les seves primeres joguines. Aquests han de complir una sèrie de requisits: Materials naturals, lleugers i què el nadó pugui sostenir amb facilitat. Per exemple: un mocador, sonall de fusta amb forma de anella, pilota Pikler...




El joc dels 6 als 18 mesos
A partir dels sis mesos els nadons passen més estona desperts i mostren un gran interès  en explorar i descobrir el seu entorn. Ja són capaços de realitzar els primers desplaçaments (girs, rotacions, gateig, assentar-se.. ). En aquest període és important tenir present que els infants necessiten explorar el món a través dels seus sentits, per aquest motiu cal posar al seu abast objectes que puguin tocar, apilar, llençar i llepar.
Per fomentar aquestes noves capacitats podem oferir joguines com: la panera dels tresors, rodari de fusta, instruments senzills, capses de permanència...
A mesura que avancen en aquest periode i són capaços de desplaçar-se de forma autónoma, el joc d'exploració adqueriex noves formes. Podem posar al seu abast paneres amb material per continuar explorant; o inclús materials reciclats o fets per nosaltres mateixos com: tubs de cartró de diferents mides, ampolles i/o bossetes sensorials.



El joc dels 18 mesos als 3 anys

En aquesta etapa els infants ja han consolidat el desplaçament autònom. El joc d’exploració continua molt present en aquesta etapa, per aquest motiu els infants continuen necessitant disposar d’objectes per classificar, apilar i transportar. Aquests materials poden ser molt diversos des de materials naturals: pinyes, pedres, petxines, pals a materials de joc com: monedes de fusta, anelles, agullés, cadenes de metall, etc.



Es poden posar al seu abast recipients de diferents mides i materials perquè puguin omplir i buidar. Una bona opció són els maletins, bosses de vímet o de roba, carretons...
També els hi agrada jugar a construir i especialment a fer caure les construccions, podem  posar al seu abast jocs de construccions senzills que puguin satisfer aquesta necessitat (blocs ecològics, sensorials, peces de suro o fusta).


Alhora de triar jocs de construccions per infants d'aquestes edats, és molt important seleccionar peces de tamany mitjà o grans ja que són més fàcils de manipular.

El joc simbòlic també adquireix una gran rellevància i es veu afavorit per l’adquisició del llenguatge. Convé oferir als nostres fills i filles joguines que permetin imitar i assajar situacions de la vida quotidiana. Tals com: disfresses, nines, cotxets, animals, cuineta, maletí de metges, etc. Aquest tipus de joc els serveix com a entrenament per a la vida d’adult,  que en aquests moments és el seu màxim referent.


El joc dels 3 als 6 anys
A mesura que els infants creixen la seva capacitat de crear i imaginar augmenta. Una caixa de cartró, un pal o una corda, en mans de l’infant poden convertir-se per exemple,  en un vaixell, una espassa o un collaret. Les possibilitats dels objectes són infinites.
Continua molt present el joc d’imitació (mestres, perruquers, papes i mames..) i són cada vegada més capaços de compartir i comunicar-se amb altres nens i nenes.

Un joc que pren molta rellevància en aquesta etapa és el joc de pintar i experimentar amb fang. Podem posar a l'abast de l'infant materials com: aquarel.la, temperes, pintura de dits, argila, pasta de sal, plastilina, plastilina casolana...



Cal possibilitar a l’infant espai i estones de joc lliure i espontani perquè els beneficis són molt més dels que ens podem imaginar. El joc estimula el desenvolupament cognitiu, afavoreix el coneixement del propi cos, les seves possibilitats i limitacions, facilita l’expressió de les emocions, permet elaboració dels conflictes interns... El joc impulsa a explorar, inventar, provar, descobrir,... De fet A. Einstein ja va dir que “el joc és una forma més elevada  d’investigació.”


Des de l’espai de joc, som conscients del valor que té l’activitat lúdica en el desenvolupament integral i harmònic dels infants, per això oferim dos ambients de joc amb materials acurats i pensats especialment per satisfer els interessos i les necessitats evolutives dels infants.
A l’espai de joc trobareu un context privilegiat per observar els infants en situació de joc i compartir aquestes vivències amb altres famílies.


Saioa Palà.  Educadora Social
Ewa Sitko. Pedagoga
Educadores de l’Espai de Joc la Vagoneta (Sant Just Desvern)
Article publicat a la revista MUM’S 
Versió revisada i ampliada.

lunes, 17 de octubre de 2016

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

          a la Lila, la reina de les boles de sorra fina


Hi ha un fet que em sembla fascinant: en totes les èpoques i cultures els infants juguen a amagar-se; a construir cabanes; a cuinar; a disfressar-se... són accions vinculades a les necessitats més bàsiques de l’ésser humà. Per tant, naixem ja amb aquests coneixements. Se suposa que es situen entre els ganglis basals i el sistema límbic
(Mc Lean, 1970), les parts més animals i instintives del cervell.


Una tarda d’agost vaig ser testimoni d’aquesta màgia: uns infants jugaven a terra; estaven modelant boles de sorra fina. Una nena n’era experta; els altres la observaven i de pas construïen també les seves. Aprenien la tècnica a una velocitat vertiginosa. Per què els era tan fàcil, formar esferes amb un material trencadís?  Em trobava, potser, davant d’un d’aquets sabers atàvics, inscrits en el nostre codi genètic?


Quan una criatura  remena aigua i terra està viatjant molt enrere; toca materials antiquíssims, erosionats durant mil·lennis i mil·lennis per vents i pluges. Edificar refugis vora el mar; cuinar sopes d’arena; pintar-se la cara amb barbotina; fer boles de sorra fina... aquests gests vinculen nens i nenes actuals a homes i dones primitius; a tribus remotes; a la part més salvatge de la nostra essència.



L’argila és el bressol de la civilització: ens va permetre aixoplugar-nos, cuinar, ornamentar, embellir-nos, curar-nos, rentar-nos, escriure, fondre metalls, construir forns, emmagatzemar aliments, fins i tot guardar les nostres restes mortals. Per totes aquestes raons penso que sí; que quan un infant toca fang posa en marxa coneixements ancestrals, patrimonis autèntics i valuosíssims de la nostra espècie...

Merce Brió Pares (mestra d'educació infantil)

lunes, 3 de octubre de 2016

JORNADES SOBRE L'EDUCACIÓ VIVA

Organitzades pel CAIEV i Facultat de ciències de l’educació (UAB)

Durant dos dies (30 de setembre i 1 d’octubre) des de l’Espai Garbuix  vam participar en les primeres jornades sobre l’educació viva a Catalunya. 500 persones: professionals de l’àmbit educatiu, polítics i famílies interessades reflexionant sobre un sistema educatiu a favor dels infants i les famílies.


Les jornades van començar amb la conferencia inaugural “Educació viva i qualitat educativa” a càrrec de Jordi Mateu. Va ser un luxe poder escoltar al Jordi i les seves reflexions  només sobre l’educació viva, sino sobre la vida, la llibertat, la felicitat, la presència, etc.
En Jordi va començar la conferència amb la pregunta Per què ara? 
Segun ell hi ha tres factors que afavoreixen aquest canvi del paradigma educatiu:
1        1.  Un entorn ideològic favorable.
          2.  Un col.lectiu d’educadors decebut, necessitat i sensible.
          3. L’emergència d’innovacions que ens arriben amb facilitat gràcies a internet (escola lenta, pedagogía sistémica, Pedagogia 3000, escoles Waldorf, Escoles Montessori, escoles vives i lliures).


Així que estem participant en un procés de canvi, deixant darrera l’escola del segle XX que es caractritza per: fragmentació, linealitat, homogeneïtzació, unidireccionalitat i racionalisme.
Donant pas a l’escola del segle XXI: relació de qualitat, diversitat, singularitat, sistemes complexos.















A continuació vam poder escoltar les seves reflexions al voltant de la pregunta:

Què es l’educació viva?

 L’educació viva:
·        * propicia relacions de qualitat en qualsevol entorn o context educatiu,
·        * afavoreix experiències reals, sensorio-motrius, autònomes,
·        * respecta els interessos i ritmes de cada infant,
·        * cuida el desenvolupament emocional i relacional
·        * afavoreix les relacions amb les famílies
Per acabar en Jordi Mateu va parlar sobre la problemática  dins del sistema educatiu actual i va presentar algunes propostes de canvi.

A continuació es va obrir la taula rodona Propostes de canvi per al sistema educatiu”  amb la participació de:
Jordi Mateu – moderador
Boris Mir - Director adjunt del programa Escola Nova 21
Rosa Cañadell - Grup promotor ILP educació.
Carme Ortoll - Directora General d'Educació Infantil i Primària (Departament      d’Ensenyament)
Agnès Barba - Directora de l’escola pública Els Encants a Barcelona

Les preguntes d’en Jordi Mateu : Com veieu el sistema educatiu a Catalunya? Quins són els reptes? van iniciar un debat emocionant entre els participants de la taula, que clarament no es posaven d’acord en algunts punts sobre el sistem educatiu a Catalunya. Destacariam les aportacions de l’Agnès Barba (l’escola Els encants). Una interveció molt valent que va posar sobre la taula diferents temes: període d’adaptació respectuosa, formació inicial dels mestres, la necessitat de augmentar recursos, la necessitat de posar al centre de l’aprenentatge a l’infant, etc.

Després del descans vam poder escoltar les experiències i pràctiques pedagògiques d’educació viva de la mà de l’Astrid Ruiz (l’escola pública Congres-Indians, Barcelona), Javier Herrero (l’espai educatiu Ojo de Agua, Alacant), Henry Readhead  (l’escola Summerhill,  Anglaterra).


Més informació: http://ojodeagua.es/


Més informació: http://www.summerhillschool.co.uk/

Aqui volem destacar la intervenció de l'Astrid Ruiz i Dessiré Hortigón explicant algunts aspectes del projecte educatiu de la seva escola. Una escola pública viva i activa, que per cert, ens serveix de inspiració... Us deixem algunes imatges:






Més informació: http://escolacongresindians.com/


I per últim la taula rodona amb la participació de diferents representants polítics:
Dolors Rius: PSC
María José García: PPC
Sònia Sierra: Ciutadans
Jessica Albiach: CSqP
Anna Simó: JxS
Pilar Castillejos: CUP)

Unes jornades molt profitosos, un espai de trobada importantíssim entre els professionals, famílies i representants polítics, un espai de critica constructiva i de reflexió compartida sobre el nostre sistema educatiu. 



Més informació sobre CAIEV (Centre de recerca i Assessorament d’Educació Viva) -  http://www.educacionviva.com/index.htm



miércoles, 28 de septiembre de 2016

SET PRINCIPIS SOBRE L'APRENENTATGE.

Els principis sobre l'aprenentatge que regulen les pràctiques educatives avançades. Programa Escola Nova 21




1. L'alumnat ha de ser el centre de l'aprenentatge.
En aquest sentit, els entorns d'aprenentatge han d'otorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del seu propi coneixement.   
2. L'aprenentatge és un procés de naturalesa social.
L'organització de l'aprenentatge ha de treure partit de la interacció guiada o lliure entre alumnes i desenvolupar les potencialitats de l'aprenentatge entre iguals.


3. Les emocions són part integral de l'aprenentatge.
L'aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L'assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.

4. L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.
L'organització dels entorns d'aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions. La personalització de l'aprenentatge és una exigència d'una escola avançada.
5. L'esforç amb sentit és clau per a l'aprenentatge.
Els entorns d'aprenentatge han d'estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la sobrecàrrega i els sistemes desmotivadors basats en la monotonia, la por i la pressió excessiva que no s'audiuen amb l'aprenentatge eficaç i durador.
6. L'avaluació continuada afavoreix l'aprenentatge.
Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l'activitat de cadascun d'ells. L'avaluació formativa ha de ser substancial, regular i és indispensable per retroalimentar el procés d'aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
7. Aprendre és construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement.
Cal abordar problemes i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves.






Més informació sobre Escola Nova 21:
http://www.escolanova21.cat/qui-som/

sábado, 17 de septiembre de 2016

EL FANG I NOSALTRES

"Les bones joguines costen molt poc. El fang és el príncep de les joguines. El fang és res i és tot."
FRANCESCO TONUCCI



Tocar és conversar amb la realitat: el tacte ens dóna informació però també ens provoca i ens demana que investiguem fins a l’infinit. De fet, aquesta curiositat ens acompanya durant tota la vida i és que sempre hi ha alguna cosa nova per acaronar. Qui no ha passejat els dits sobre una paret rugosa? Qui no ha palpat de manera obsessiva la crosta del genoll? Qui no ha enfonsat la mà en un sac de llenties?
Mentre el tacte s’interessa per esquerdes i protuberàncies, nosaltres ideem objectes uniformes i plastificats. Les superfícies industrials tenen quelcom de desèrtic: els dits les recorren d’una punta a l’altra sense trobar un bony o ferida on aturar-se... les possibilitats d’indagar s’escurcen.



Des d’aquesta perspectiva no m’imagino material educatiu més valuós que el fang. El fang, la llaca o el llot és una fórmula màgica composta d’aigua, llim i d’alguns sediments misteriosos. És a la vegada líquid, sòlid o plàstic. Pot ser soluble a l’aigua o impermeable; fred o càlid; flexible o fràgil... canvia de forma quan es relaciona amb l’aigua, amb l’aire o amb el foc.




No és casualitat que els mites religiosos d’arreu del món situin el naixement de la nostra espècie en la terrisseria ( Marduck, Jahvé, Prometeu, Popol Vuh, Nüwa…). És innegable que entre cos i fang existeix un paral·lelisme enorme: nosaltres també som minerals i aigua; som flexibles, i ferms, i trencadissos.  
El fang ens recorda qui som i de pas ens connecta amb els nostres orígens... és, el cap i a la fi, tal i  com diu Tonucci, el príncep de les joguines.

Merce Brió Pares (mestra d'educació infantil) 

domingo, 4 de septiembre de 2016

ESPAI DE JOC

Per a infants de 18 mesos a 6 anys.


"Jugar para un niño es la posibilidad de recortar un trocito de mundo y manipularlo. El juego es la verdadera necesidad del niño."
FRANCESCO TONUCCI

Un espai càlid i segur on els pares i les mares podran gaudir del joc lliure amb els seus fills i filles.



* Joguines naturals d'alta qualitat.
* Espai interior amb diferents ambients: ambient de llum, ambient de construccions, ambient de joc simbòlic, ambient de lectura.
* Materials inspirats en pedagogia Waldorf.
* Espai exterior de 150m2 amb sorral i hort ecològic.
* Places limitades: 10 infant amb acompanyant.




Horari: dimarts de 17.00h a 19.00h


Més informació i inscripció:
info@espaigarbuix.com