DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

          a la Lila, la reina de les boles de sorra fina

Hi ha un fet que em sembla fascinant: en totes les èpoques i cultures els infants juguen a amagar-se; a construir cabanes; a cuinar; a disfressar-se... són accions vinculades a les necessitats més bàsiques de l’ésser humà. Per tant, naixem ja amb aquests coneixements. Se suposa que es situen entre els ganglis basals i el sistema límbic

(Mc Lean, 1970), les parts més animals i instintives del cervell.

Una tarda d’agost vaig ser testimoni d’aquesta màgia: uns infants jugaven a terra; estaven modelant boles de sorra fina. Una nena n’era experta; els altres la observaven i de pas construïen també les seves. Aprenien la tècnica a una velocitat vertiginosa. Per què els era tan fàcil, formar esferes amb un material trencadís?  Em trobava, potser, davant d’un d’aquets sabers atàvics, inscrits en el nostre codi genètic?

Quan una criatura  remena aigua i terra està viatjant molt enrere; toca materials antiquíssims, erosionats durant mil·lennis i mil·lennis per vents i pluges. Edificar refugis vora el mar; cuinar sopes d’arena; pintar-se la cara amb barbotina; fer boles de sorra fina... aquests gests vinculen nens i nenes actuals a homes i dones primitius; a tribus remotes; a la part més salvatge de la nostra essència.

L’argila és el bressol de la civilització: ens va permetre aixoplugar-nos, cuinar, ornamentar, embellir-nos, curar-nos, rentar-nos, escriure, fondre metalls, construir forns, emmagatzemar aliments, fins i tot guardar les nostres restes mortals. Per totes aquestes raons penso que sí; que quan un infant toca fang posa en marxa coneixements ancestrals, patrimonis autèntics i valuosíssims de la nostra espècie...

Merce Brió Pares (mestra d'educació infantil)

JORNADES SOBRE L'EDUCACIÓ VIVA

Organitzades pel CAIEV i Facultat de ciències de l’educació (UAB)

Durant dos dies (30 de setembre i 1 d’octubre) des de l’Espai Garbuix  vam participar en les primeres jornades sobre l’educació viva a Catalunya. 500 persones: professionals de l’àmbit educatiu, polítics i famílies interessades reflexionant sobre un sistema educatiu a favor dels infants i les famílies.

Les jornades van començar amb la conferencia inaugural “Educació viva i qualitat educativa” a càrrec de Jordi Mateu. Va ser un luxe poder escoltar al Jordi i les seves reflexions  només sobre l’educació viva, sino sobre la vida, la llibertat, la felicitat, la presència, etc.

En Jordi va començar la conferència amb la pregunta Per què ara? 

Segun ell hi ha tres factors que afavoreixen aquest canvi del paradigma educatiu:

1        1.  Un entorn ideològic favorable.

          2.  Un col.lectiu d’educadors decebut, necessitat i sensible.

          3. L’emergència d’innovacions que ens arriben amb facilitat gràcies a internet (escola lenta, pedagogía sistémica, Pedagogia 3000, escoles Waldorf, Escoles Montessori, escoles vives i lliures).

Així que estem participant en un procés de canvi, deixant darrera l’escola del segle XX que es caractritza per: fragmentació, linealitat, homogeneïtzació, unidireccionalitat i racionalisme.

Donant pas a l’escola del segle XXI: relació de qualitat, diversitat, singularitat, sistemes complexos.

A continuació vam poder escoltar les seves reflexions al voltant de la pregunta:

Què es l’educació viva?

 L’educació viva:

·        * propicia relacions de qualitat en qualsevol entorn o context educatiu,

·        * afavoreix experiències reals, sensorio-motrius, autònomes,

·        * respecta els interessos i ritmes de cada infant,

·        * cuida el desenvolupament emocional i relacional

·        * afavoreix les relacions amb les famílies

Per acabar en Jordi Mateu va parlar sobre la problemática  dins del sistema educatiu actual i va presentar algunes propostes de canvi.

A continuació es va obrir la taula rodona “Propostes de canvi per al sistema educatiu”  amb la participació de:

Jordi Mateu – moderador

Boris Mir - Director adjunt del programa Escola Nova 21

Rosa Cañadell - Grup promotor ILP educació.

Carme Ortoll - Directora General d'Educació Infantil i Primària (Departament      d’Ensenyament)

Agnès Barba - Directora de l’escola pública Els Encants a Barcelona

Les preguntes d’en Jordi Mateu : Com veieu el sistema educatiu a Catalunya? i Quins són els reptes? van iniciar un debat emocionant entre els participants de la taula, que clarament no es posaven d’acord en algunts punts sobre el sistem educatiu a Catalunya. Destacariam les aportacions de l’Agnès Barba (l’escola Els encants). Una interveció molt valent que va posar sobre la taula diferents temes: període d’adaptació respectuosa, formació inicial dels mestres, la necessitat de augmentar recursos, la necessitat de posar al centre de l’aprenentatge a l’infant, etc.

Després del descans vam poder escoltar les experiències i pràctiques pedagògiques d’educació viva de la mà de l’Astrid Ruiz (l’escola pública Congres-Indians, Barcelona), Javier Herrero (l’espai educatiu Ojo de Agua, Alacant), Henry Readhead  (l’escola Summerhill,  Anglaterra).

Més informació: http://ojodeagua.es/

Més informació: http://www.summerhillschool.co.uk/

Aqui volem destacar la intervenció de l'Astrid Ruiz i Dessiré Hortigón explicant algunts aspectes del projecte educatiu de la seva escola. Una escola pública viva i activa, que per cert, ens serveix de inspiració... Us deixem algunes imatges:

Més informació: http://escolacongresindians.com/

I per últim la taula rodona amb la participació de diferents representants polítics:

Dolors Rius: PSC

María José García: PPC

Sònia Sierra: Ciutadans

Jessica Albiach: CSqP

Anna Simó: JxS

Pilar Castillejos: CUP)

Unes jornades molt profitosos, un espai de trobada importantíssim entre els professionals, famílies i representants polítics, un espai de critica constructiva i de reflexió compartida sobre el nostre sistema educatiu. 

Més informació sobre CAIEV (Centre de recerca i Assessorament d’Educació Viva) -  http://www.educacionviva.com/index.htm

SET PRINCIPIS SOBRE L'APRENENTATGE.

Els principis sobre l'aprenentatge que regulen les pràctiques educatives avançades. Programa Escola Nova 21

1. L'alumnat ha de ser el centre de l'aprenentatge.
En aquest sentit, els entorns d'aprenentatge han d'otorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del seu propi coneixement.   
2. L'aprenentatge és un procés de naturalesa social.
L'organització de l'aprenentatge ha de treure partit de la interacció guiada o lliure entre alumnes i desenvolupar les potencialitats de l'aprenentatge entre iguals.

3. Les emocions són part integral de l'aprenentatge.
L'aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L'assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.

4. L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.
L'organització dels entorns d'aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions. La personalització de l'aprenentatge és una exigència d'una escola avançada.
5. L'esforç amb sentit és clau per a l'aprenentatge.
Els entorns d'aprenentatge han d'estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la sobrecàrrega i els sistemes desmotivadors basats en la monotonia, la por i la pressió excessiva que no s'audiuen amb l'aprenentatge eficaç i durador.
6. L'avaluació continuada afavoreix l'aprenentatge.
Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l'activitat de cadascun d'ells. L'avaluació formativa ha de ser substancial, regular i és indispensable per retroalimentar el procés d'aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
7. Aprendre és construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement.
Cal abordar problemes i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves.

Més informació sobre Escola Nova 21:

http://www.escolanova21.cat/qui-som/

EL FANG I NOSALTRES

"Les bones joguines costen molt poc. El fang és el príncep de les joguines. El fang és res i és tot."

FRANCESCO TONUCCI

Tocar és conversar amb la realitat: el tacte ens dóna informació però també ens provoca i ens demana que investiguem fins a l’infinit. De fet, aquesta curiositat ens acompanya durant tota la vida i és que sempre hi ha alguna cosa nova per acaronar. Qui no ha passejat els dits sobre una paret rugosa? Qui no ha palpat de manera obsessiva la crosta del genoll? Qui no ha enfonsat la mà en un sac de llenties?

Mentre el tacte s’interessa per esquerdes i protuberàncies, nosaltres ideem objectes uniformes i plastificats. Les superfícies industrials tenen quelcom de desèrtic: els dits les recorren d’una punta a l’altra sense trobar un bony o ferida on aturar-se... les possibilitats d’indagar s’escurcen.

Des d’aquesta perspectiva no m’imagino material educatiu més valuós que el fang. El fang, la llaca o el llot és una fórmula màgica composta d’aigua, llim i d’alguns sediments misteriosos. És a la vegada líquid, sòlid o plàstic. Pot ser soluble a l’aigua o impermeable; fred o càlid; flexible o fràgil... canvia de forma quan es relaciona amb l’aigua, amb l’aire o amb el foc.

No és casualitat que els mites religiosos d’arreu del món situin el naixement de la nostra espècie en la terrisseria ( Marduck, Jahvé, Prometeu, Popol Vuh, Nüwa…). És innegable que entre cos i fang existeix un paral·lelisme enorme: nosaltres també som minerals i aigua; som flexibles, i ferms, i trencadissos.  

El fang ens recorda qui som i de pas ens connecta amb els nostres orígens... és, el cap i a la fi, tal i  com diu Tonucci, el príncep de les joguines.

Merce Brió Pares (mestra d'educació infantil) 

ESPAI DE JOC

Per a infants de 18 mesos a 6 anys.

"Jugar para un niño es la posibilidad de recortar un trocito de mundo y manipularlo. El juego es la verdadera necesidad del niño."

FRANCESCO TONUCCI

Un espai càlid i segur on els pares i les mares podran gaudir del joc lliure amb els seus fills i filles.

* Joguines naturals d'alta qualitat.
* Espai interior amb diferents ambients: ambient de llum, ambient de construccions, ambient de joc simbòlic, ambient de lectura.
* Materials inspirats en pedagogia Waldorf.
* Espai exterior de 150m2 amb sorral i hort ecològic.
* Places limitades: 10 infant amb acompanyant.

Horari: dimarts de 17.00h a 19.00h


Més informació i inscripció:
info@espaigarbuix.com

ACOMPANYAMENT RESPECTUÓS ELS PRIMERS DIES D'ESCOLA

Xerrada per a mares i pares.

A pocs dies del començament del curs escolar 2016-2017 organitzem la xerrada sobre el procés de familiarització dels infants amb l'escola.

Activitat gratuïta.
Inscripció previa: info@espaigarbuix.com

ETS UNA MERAVELLA

Pau Casals

Cada segon que vivim

és un moment nou i únic de l'Univers,

un moment que mai no es repetirà.

I què els ensenyem als nostres fills?

Els ensenyem que dos i dos fan quatre,

i que París és la capital de França.

Quan els ensenyem també el que són?

Hauríem de dir-los a cadascun d'ells

Saps el que ets?

Ets una meravella. Ets únic.

En tots els anys que han passat,               

mai no hi ha hagut un nen com tu.

Les teves cames, els teus braços,

els teus intel.ligents dits,

la manera com et mous.

Pot ser que esdevinguis 

un Shakespeare, Miguel Àngel o Beethoven.

Tens la capacitat per a tot.

Si, ets una meravella.

I quan creixis,

pots fer mal a un altre que,

com tu, és una meravella?

Has d'entestar-te,

hem tots d'entestar-nos,

 fer que aquest món sigui digne de tots els nostres nens.