Al llarg de la seva vida, des de ben petits, l'infant viu diferents canvis i pèrdues continuament. La primera, el naixement; que després de nou mesos d'una fusió absoluta entre mare i la criatura, s'ha de separar. En cada etapa evolutiva, l'infant experimenta pèrdues i comiatscom; deixar el xumet, el bolquer, començar l'escola...
I com que la vida és un canvi continu, a aquestes pèrdues evolutives sovint s'hi afegeixen altres com l'arribada d'un germanet, el canvi de casa, la separació dels pares, l'hospitalització d'un familiar o d'un mateix, la mort d'una mascota o la d'un ésser estimat...En funció de la intensitat del vincle, la pèrdua pot ser més o menys dolorosa, desencadenant un procés de dol amb multitut d'emocions que els ajuden a adaptar-se a la nova realitat.
Com a pares volem evitar a la vida dels nostres fills i filles totes aquestes situacions que poden generar tristesa, angoixa o dolor. Aquesta actitud totalment natural i necessària a vegades es pot convertir en una actitud de sobreprotecció.
Cal tenir present que el fet de tenir dificultats, viure frustracions i experimentar diferents emocions els ajuda a créixer. De fet, tots aquest esdeveniments en principi "negatius" poden ser una magnífica oportunitat per ajudar als infants a construir els seus propis recursos interns i elaborar eines necessàries davant de les ncerteses i les frustracions de la vida.
I com podem acompanyar als infants en tots aquests processos de canvis?
Primer de tot, hem d'identificar les emocions que vagin apareixent i posar nom a cada una d'elles. Les emocions bàsiques com la ràbia, la tristesa, la por i l'alegria són naturals i tenen una funció adaptativa. Per aquest motiu és important acceptar-les i trobar maneres saludables de canalitzar-les.Frases com "No ploris", "No passa res", "No t'enfadis que no n'hi ha per tant",...no faciliten a l'infant l'elaboració de la seva pèrdua, més aviat, la dificulten. Per tant, es tracta de respectar el seu procés, acollir totes les seves emocions, validar-les i donar permís per expresar-les. El joc, les titelles, els contes, la música... són eines que faciliten l'expressió de sentiments que a vegades és difícil verbalitzar, sobretot amb nens i nenes més petits.
Finalment, cal ressaltar la meravellosa capacitat d'adaptació que tenim tots, fins i tot els infants.
Ewa Sitko (pedagoga, terapeuta gestalt)
Aida Bernal (educadora infantil)
No hay comentarios:
Publicar un comentario