"Les bones joguines costen molt poc. El fang és el príncep de les joguines. El fang és res i és tot."
FRANCESCO TONUCCI
Tocar és conversar amb la realitat: el tacte ens dóna
informació però també ens provoca i ens demana que investiguem fins a l’infinit.
De fet, aquesta curiositat ens acompanya durant tota la vida i és que sempre hi
ha alguna cosa nova per acaronar. Qui no ha passejat els dits sobre una paret
rugosa? Qui no ha palpat de manera obsessiva la crosta del genoll? Qui no ha
enfonsat la mà en un sac de llenties?
Mentre el tacte s’interessa per esquerdes i
protuberàncies, nosaltres ideem objectes uniformes i plastificats. Les
superfícies industrials tenen quelcom de desèrtic: els dits les recorren d’una
punta a l’altra sense trobar un bony o ferida on aturar-se... les possibilitats
d’indagar s’escurcen.
Des d’aquesta perspectiva no m’imagino material educatiu
més valuós que el fang. El fang, la llaca o el llot és una fórmula màgica composta
d’aigua, llim i d’alguns sediments misteriosos. És a la vegada líquid, sòlid o plàstic.
Pot ser soluble a l’aigua o impermeable; fred o càlid; flexible o fràgil... canvia
de forma quan es relaciona amb l’aigua, amb l’aire o amb el foc.
No és casualitat que els mites religiosos d’arreu del món
situin el naixement de la nostra espècie en la terrisseria ( Marduck, Jahvé,
Prometeu, Popol Vuh,
Nüwa…). És innegable que entre cos i fang existeix
un paral·lelisme enorme: nosaltres també som minerals i aigua; som flexibles, i
ferms, i trencadissos.
El fang ens
recorda qui som i de pas ens connecta amb els nostres orígens... és, el cap i a
la fi, tal i com
diu Tonucci, el príncep de les joguines.
Merce Brió Pares (mestra d'educació infantil)
Genial! Una descripció a tot detall de la màgia de contacte i el tacte. Gràcies Merce. ( Noe)
ResponderEliminar