BARBOTINA

                                 o una de les mil una aplicacions del fang

Hi ha una substància viscosa, llefiscosa i sobretot empipadora que es queda enganxada a la sola de les sabates. Les persones poc curoses la solem escampar a tort i a dret en forma de petjades. Després, quan s’asseca, s’escola pels racons més insospitats i tardem uns quants dies en fer-la fora de casa nostra... us estic parlant un altre cop del llim.
De fet hi ha un nom tècnic per aquesta pasta tan incòmoda: barbotina. Pareu atenció, però, només s’anomena així quan algú agafa una pastilla de fang i la barreja amb aigua. La solen utilitzar els ceramistes per enganxar peces de fang tendre... ningú ha batejat allò que queda enganxat a les nostres botes.
Des de la meva perspectiva tant la barbotina com el fang del camí es poden convertir en un material pictòric meravellós. Sobretot pels seus matisos cromàtics; hi ha representada tota la gamma dels terres: sèpies, ocres, sienes, òxids, sombres... a més tenen l’encant de reaccionar de manera imprevisible perquè és un material orgànic, ple de vida.
Un altre atractiu és que la barbotina permet endinsar-te en un procés gairebé alquímic, fabricar color: hi ha una pedra de fang sec sobre un taulell; unes mans l’agafen i converteixen la peça d’argila en pols mitjançant un morter; després els dits barregen el polsim amb algun aglutinant. Apareix una pintura humil però riquíssima.

Us suggereixo que apliqueu la barbotina sobre tot tipus de suport: sobre la pell, cartró, paper, fusta, paviments sintètics, pedres... i més encara: penseu que també podeu buscar altres tècniques com el monotip. És preciós observar com reaccionen els dipòsits de pigment. I, qui sap? Potser aquestes marques estimulen la vostra imaginació i us transporten a allò inesperat...

Merce Brió Pares (mestra d'educació infantil)